LA MARINA PLAZA

mezquida denia plagas mosquitos ingeniería
VOLEM EL TREN
Publicado: Domingo, 9 Marzo, 2014

Personatges de Pego XIII: Antonio Lloret Sarlanga. Monsieur Antoine, modisto parisien de Madrid

 

Per Joan Miquel Almela
Arxiu Municipal de Pego

 

ANTONIO LLORET SARLANGA
(Pego, 1875 – Madrid, 1945)
Monsieur Antoine, modisto parisien de Madrid

 

<<Els arxius dels homes, són l’eco de la seua
mortalitat: es perden a la deriva, es podreixen,
es desfan en pols o s’eleven en flames>>.

R. I. Burns

Quan Antonio era sols un xiquet ja acudia a casa de sa tia, Rosa Maria Garcia Sarlanga, per a cosir amb ella i amb la resta de dones. Les seues mans eren prodigioses i no deixaven indiferent a ningú. Un comerciant francès que un dia passà per la tenda de sa tia va veure uns coixinets que havia fet i de seguida va proposar a la família que l’enviaren a estudiar a París.

Antonio-Lloret-Sarlanga

Son pare, Pedro Lloret Soriano, era de la Vila Joiosa, i sa mare Isabel Sarlanga Nadal, de Pego. Els dos tenien una tenda de paqueteria, de salats i comestibles a la plaça de les Carnisseries (avui Mayorazgo Cendra), la qual reberen en 1881 de Rosa Nadal Ortolà, mare d’Isabel. Van tenir nou fills però dos moriren infants: José, Isabel (+), Antonio, Rafael, Pedro (+), Manuel, Isabel, Verónica i Pedro.

Charles-Frederick-WorthEn 1894, gràcies a un mecenes que no coneixem, Antonio viatjà a París i entrà com a tallador en el prestigiós taller del modisto Charles Frederick Worth, el pare de l’alta costura, qui havia de morir sols un any després.

En abril de 1895 tornà de París i s’instal·là a Madrid ja amb taller propi, el qual estava al número 1 del carrer Arenal. Allí oferia els darrers models de vestits i barrets, anomenats “fin de siglo”, per a la clientela més distingida.

Després d’un nou viatge a París traslladà el seu taller, l’any 1896, al primer pis del número 4 del carrer Alcalà, especialitzant-se en la moda parisien. Els seus viatges al bressol de la moda eren constants, així en juliol d’aquest any anà de nou a París i Lyon per a comprar i portar els millors models de vestits i barrets de dona per a la propera temporada d’hivern.

Antoine-1895

En 1897 treballà per a Isidoro Garcia en els grans magatzems de la Puerta del Sol. Antonio Lloret, ja amb el nom de Monsieur Antoine “modisto del gran mundo”, era l’encarregat de la secció de confeccions de moda femenina. Allí es feien trousseaus de núvies, vestits de soirée per a balls, menjars i eixides al teatre, i casaques de Lluís XV. Eren models de les millors cases de París com les de Worth, Doncel o Félix. També s’encarregava Antoine de la secció de barrets i toquetes de Birot, Estber, Bertlie o Meycr.

Casa-de-campAls magatzems d’Isidoro Garcia va estar fins juny de 1898, moment en que instal·là un taller propi al número 17 d’Espoz y Mina, centre neuràlgic de la moda madrilenya. En setembre però, passà el taller al número 6 de la Plaza del Rey. Per aquests anys estaven amb ell a Madrid els seus pares, mentre el seu germà Jose, després d’haver servit a Cuba, s’encarregava de la tenda de Pego. Als 23 anys, el 1899, Antonio va comprar una finca a la partida d’Ambra a la viuda de Rafael Ferrandis Server, en la qual hi havia una casa de camp envoltada d’arbres fruiters al costat de la carretera de Pego a Sagra. Aquesta finca costà unes bones 4.000 pessetes de l’època.

Amb el canvi de segle la fama del modisto va anar en augment en treballar per a la Casa Reial. Així, en 1901 va fer alguns vestits per a la boda de la princesa d’Astúries, Maria de las Mercedes, amb el príncep Carles de Borbó. Però un any abans, en 1900, ja li va fer dos vestits a la princesa. Un de pany blau obscur brodat que costà 950 pessetes, i un altre de seda fantasia, verd amb rosa, que costà 1.200 pessetes. En la factura, de 29 de desembre de 1900, es feia constar que Antoine es dedicava a <<robes & confections>>.(1)

Vestits

                                                                       Vestits d’Antoine per a Vicenta Merle

En 1902 traslladà el taller al carrer Peligros 6-8 i treballà en alguns vestits per a la boda entre Isabel Sánchez de Hoces, filla dels ducs d’Almodóvar, amb el marqués d’Hoyos, celebrada a Jerez de la Frontera. Els vestits principals d’aquella boda eren de Consuelo Gosálbez mentre que els de pany i bates eren del modisto Antoine.

Elisa Daudet visità en 1904 a Antoine a Madrid, el qual l’havia convidada perquè impartira algunes conferències de moda femenina a Espanya. Segons ella, el modisto Antoine tenia molta fama també a París i tanta clientela com Martial et Amand Laferriére o Panem. Afirmava: <<Es mas he visto algunas damas vestidas por Antoine, y aseguro que sus trajes eran verdaderas creaciones, y tanto me agradaron que sus croquis habré de publicarlos en los periódicos parisiens y americanos en que colaboro>>.(2)

Mr

A més de treballar per la reina Victoria Eugenia, el modisto Antoine vestia a bona part de la noblesa i artistes madrilenyes. Va ser durant molts anys el modisto personal de la famosa actriu Rosario Pino, i en 1906 gosà d’actuar amb ella en el Teatro de La Comedia. La crítica però el va posar enlloc dient-li que era millor modisto que actor. També va vestir a Vicenta Merle, Adelita Lulú, Concha Torres, o a les tiples Iglesias i Sobajo. A aquesta última la va portar a Pego durant les festes de juliol de l’any 1907 i van passar alguns dies al balneari del Molinell. Tant li agradava a Antonio la mar que acabà fent-se un xalet a la platja, a la partida de la Devesa.

En 1906 sabem que va confeccionar els vestits de núvia per a Angeles Clementson, fets per encàrrec del que anava a ser el seu marit, el famós torero Rafael González “Machaquito”.(3)

Rosario-Pino-1906

                                           Rosario Pino, 1906. Probablement amb un vestit d’Antoine

En 1911 viatjà a París amb la modista Gosálbez, una de les més cotitzades a Espanya, mentre la seua germana Verònica es quedava al taller de Madrid. Tanta era la feina que tenia Antoine que a banda del taller de Madrid comptava amb un taller a Pego. Aquest el dirigia Rosa González i estava al local que després seria el Casino Caçadors, allí arribaren a treballar 40 dones.

A finals de 1912 va confeccionar el vestit de boda de Florentina Riestra, la qual es casava a Cartagena amb l’advocat Juan Laymón. Segons la premsa: <<La novia, que estaba encantadora, vestia un elegantísmo traje de encajes y crespón china con el simbólico azahar y mirto. La toilette, según opinión de las distinguidas damas que asistieron al acto, hacia honor y justificaba la merecida fama del renombrado modisto madrileño Mr. Antoine>>.(4)

Vestit-de-Rosario-Pino

                                            Vestit de Rosario Pino, 1930. Probablement d’Antoine

Per a la Casa Reial treballà fins la proclamació de la Segona República. En 1933 el periòdic Ahora patrocinà el concurs Miss Madrid el qual va presidir l’alcalde Pedro Rico. El modisto Antoine va ser vocal del certamen junt a l’escriptor Zamacois; els pintors Salaverría, Bermejo i Bartolozzi; i els escultors Benlliure i Barral. I, segurament per la seua influència, es celebrà també a Pego, durant les festes de 1934, un certamen similar en el qual actuà de jurat.

Concurs-Senyoreta-Pego-1934

                                                                       Concurs Senyoreta a Pego, 1934

Quan va esclatar la guerra civil, Antonio i la seua germana Verònica abandonaren Madrid. Es traslladaren primer a Barranquets (Vall d’Albaida), on tenia una gran finca i casalot, i després a Pego.(5) D’Antonio sabien al poble que sentia predilecció per la Dreta Regional Agrària. Quan incautaren la casa pairal dels Torres-Sala, l’actual Casa de Cultura, la destinaren a taller confecció dels vestits dels milicians. Segons notícies orals arreplegades per Vicent Gilabert, el cap dels milicians, de malnom Currito, va manar que li portaren davant d’ell al modisto i li va dir que volia que li fera per a ell un uniforme millor que el de la resta de milicians. Mentre li prenia les mides, el modisto Antoine li va dir a cau d’orella a la seua ajudant i modista Maria la Morena alguna cosa així com: <<No fa molt estava fent-li un vestit a la reina i avui estic fent-li un vestit a Currito>>.(6)

CasaEn acabar la guerra el modisto tornà a Madrid, però res va poder igualar aquells anys de glòria anteriors. A Madrid seguia amb la seua germana Verònica, a la qual estimava molt, i amb la seua neboda Concepció Atayde. La seua darrera residència allà, que sapiguem, va ser al número 5 del carrer Montalbán.

Però quan va morir el modisto, el negoci va tancar, i la seua germana i la filla tornaren a Pego. Els estalvis de l’oncle van anar acabant-se i van haver de vendre quasi totes les propietats adquirides per aquell.

Sols quedaren els records del que havia estat un dels millors modistos de Madrid. Aquella capa feta per a la reina Victoria Eugenia, els retalls de premsa amb els models tallats pel modisto, alguns vestits de la seua creació… Però a la fi, com quasi sempre, l’oblit, l’estranyament absolut d’un personatge que havia arribat al més alt de l’esfera social gràcies a les seues creacions de moda femenina.

A l’ombra d’Antoine quedaren encara altres dos modistos de Pego que també treballaren a Madrid i per a la Casa Reial. El primer, Fernando Cambrils Moncho (1842-1921) i, el segon, Juan Garcia Naya (1889-1977).

Notes

[1] AGP, Sección Histórica, Caja 28.

[2] Isabel Daudet, “Modas femeninas”, en El defensor de Córdoba, 25/06/1904.

[3] El Eco de Cartagena, 25/10/1906.

[4] El Eco de Cartagena, 20/12/1912.

[5] Rafel Ruiz, “Atzabeja. Concepció Atayde Lloret, la memòria del modista Monsieur Antoine”, en Llibre de Festes de Pego, 2008, pp. 50-57.

Mostrando 1 Comentario
Danos tu opinión
  1. […] -XIII Antonio Lloret Sarlanga […]

Deja tu comentario

La moderación de comentarios está activada. Su comentario podría tardar cierto tiempo en aparecer.

Etiquetas: , ,
Contenido patrocinado

Pin It on Pinterest

Share This
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.