LA MARINA PLAZA

art al vent gata de gorgos art tèxtil 2017
Periodismo, pase lo que pase
Publicado: Domingo, 2 Marzo, 2014

Personatges de Pego XII: Silverio Esteve Colomer, un mestre per al poble

 

Per Joan Miquel Almela
Arxiu Municipal de Pego

 

SILVERIO ESTEVE COLOMER
(Onil, 1856 – Pego, 1915)
Un mestre per al poble

 

Silverio Esteve va nàixer a Onil l’any 1856 i va obtenir el grau de Mestre en 1882. Va ser destinat a Xaló i va conèixer a Rosario Llopis Monfort amb la qual es va casar. Aquell mateix any, amb tant sols 25 anys d’edat, ja va pronunciar una conferència pedagògica a Dénia durant la fira de novembre.

Silverio-EsteveSent mestre de Xaló va rebre per R.D. de 25 de juny de 1883 la Creu de Cavaller de la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica. En el mes de juliol, participà de nou en les conferències pedagògiques que organitzà a Dénia l’Associació de mestres del districte, de la qual era secretari. El títol de la seua conferència va ser “La primera enseñanza”, i era aleshores mestre de Xàbia.

L’estiu d’aquell any de 1883 va viatjar a Sidi-Bel-Abbes (Algèria) i des d’allí va escriure dues cartes al periòdic alacantí La Unión Democrática. En elles mostrà la seua admiració per les escoles d’aquell país: <<Más que casas, son cómodos palacios, donde nada se escasea para elevar la cultura intelectual de la niñez. Cada edificio cuenta en su interior cuatro o seis clases, a cuyo frente se hallan otros tantos profesores, dirigidos por un primer maestro que a su vez lo es de la clase superior>>. (1) Sembla ser que la família Llopis Monfort tenia una casa allí, al carrer Máscara.

En 1890 va prendre possessió d’una de les dues escoles d’ensenyament primari de xiquets de Pego, la que havia quedat vacant per mort del mestre Antonio Berenguer. L’escoleta en qüestió estava situada al carrer Hospital.(2)

Eixe mateix any fundà a Pego una acadèmia privada d’ensenyament amb estudis de Batxillerat, Comptabilitat mercantil, Magisteri, Gimnàstica i Música. Però va ser tan gran l’èxit i tan alt el nombre d’alumnes que va haver de traslladar l’acadèmia a la plaça del convent vell. L’acadèmia va esdevenir l’any següent en col·legi de 2ª Ensenyança amb el nom de Colegio de Santa Teresa de Jesús, sota la seua direcció. En la fundació del col·legi va tenir molt a veure la labor del vicari Jaime Orts Vives, el qual va voler fundar també un Círculo Católico de Obreros. Era per tant un col·legi de caire religiós que tenia, fins i tot, un mitjà de propaganda anomenat El Teresiano.

escola-1912-1913

En 1892 el col·legi comptava amb tretze professors que impartien 2ª Ensenyança, Nàutica, Primària, Comptabilitat mercantil, Tenedoria de llibres, Gimnàstica, Equitació, Dibuix, Solfeig i Música.

En 1894 Silverio Esteve va dirigir una carta a l’Ajuntament de Pego per tal de proposar-li un conveni d’educació per a aquells alumnes pobres que demostraren gran capacitat d’aprenentatge, a canvi de rebre el col·legi una subvenció municipal:

       <<Que es frecuente encontrar en las Escuelas de primera enseñanza, alumnos pobres de facultades intelectuales, tan en alto grado superiores y de tan notoria aplicación al estudio, que duele y apena se encuentren imposibilitados, por su carencia de recursos pecuniarios, para continuar desenvolviendo tan precisos dones de la Providencia y ocupar en la sociedad ilustrada, el preeminente puesto que tan en justicia les corresponde para ser, al mismo tiempo honra y ornato del pais que les vió nacer.

              Atraso lamentable, e indiferencia punible, supondría en la sociedad, privarse de miembros tan útiles, y a este efecto contribuyen, aunque no en la intensidad y grado que debieran, ya el Estado en sus diferentes organismos, ora colectividades de origen privado y ya también individuos dignos por este concepto del aplauso de sus semejantes.

              Iguales sentimientos animan al que suscribe, y hasta donde sus escasas fuerzas le permiten, ha procurado y procura extender los inapreciables beneficios de la instrucción entre los infelices desheredados de la fortuna; pero las tristes circunstancias económicas porque el pais y el colegio en consecuencia atraviesan le impiden, no tan solo dar mayor extensión a sus deseos en este sentido; sinó lo que todavía es peor el sostenimiento del mismo colegio, fuente de muchos beneficios de diferentes órdenes para la localidad.

              A la realización de los fines antedichos, se atreve el recurrente a acudir a la reconocida ilustración y patriotismo de la Corporación Municipal.

Suplicando se digne conceder de su presupuesto una subvención al colegio de que es propietario, obligándose el recurrente, por ella, a dar a título gratuito la enseñanza de las asignaturas que se explican en el establecimiento, a todos los alumnos pobres que el ayuntamiento presente>>.

L’ajuntament va fer cas de la proposta i va concedir una subvenció de 750 pessetes anuals al col·legi. La comissió per a establir quins alumnes pobres serien agraciats amb la beca estava formada pel rector de la parròquia, un regidor i el mateix director del col·legi.

Gramatica-Castellana-1898Com hem vist, Silverio Esteve tenia dues activitats a Pego, l’ensenyament en una de les dues escoles públiques de xiquets de primària i en el col·legi privat.

La família Esteve-Llopis es va instal·lar a viure prop de l’escoleta pública del carrer Eccehomo, i van tenir quatre fills: Francisca, Silverio, Ana i Rosario.

El mestre Esteve va obtenir, en maig de 1895, el primer premi amb medalla de plata en el concurs especial de primera ensenyança celebrat a València.

En 1898 va publicar un llibret amb el títol de Ligeras nociones de Gramática castellana y ejercicios de lenguaje al alcance de los niños (3), el qual va ser ben rebut per la crítica i avalat per El campeón del magisterio.

En el mes d’agost de 1900 va participar en el certamen pedagògic d’Alacant on va obtenir un accèssit amb l’obra que tenia per tema la Concepción de la Educación Integral, su carácter, en qué medida y con qué finalidad debe darse en las escuelas primarias.

A finals de 1900 es va crear, sota la seua inspiració, la Asociación de maestros del Partido Judicial de Pego. Ell mateixa la presidia, sent la vice-presidenta la mestra Ignacia López; secretari, Juan Alcaraz; tresorer, Simeón Bou; i vocals, Juan Bta. Buigues, Dolores Mateu i Pedro Tejedor. Un dels seus primers manifests demanava:

-Atenció per part de l’Estat a les necessitats de la 1ª Ensenyança.

-Sotmetre a votació entre els mestre associats els assumptes d’interés material i moral per a la classe.

-Celebrar conferències pedagògiques i dividir el Partit Judicial en tres seccions amb tres capitalitats: Pego, Orba i Benialí.

-Creació d’una Biblioteca ambulant.

En gener 1901 va aconseguir el segon premi en el concurs del col·legi de professors de Catalunya. També, escrigué un article per a la premsa especialitzada amb el títol de “Allá somos”, en el qual analitzava l’ensenyament i les escoles graduades i demanava dignitat per als mestres.(4)

Silverio Esteve i Rosario LlopisEixe any, quan vingué l’inspector d’ensenyament d’Alacant a Pego, no deixà d’anotar la seua grata impressió al voltant de la feina i labor del mestre Esteve.       Durant l’estiu de 1907 Silverio Esteve col·laborà en la secció Re-Pedagogía del periòdic Diario de Alicante amb tres articles: “Exámenes libres”, “Programas y Textos” i “El Francés”.

Tota la labor del mestre havia de tenir la seua recompensa, la qual li arribà amb el nomenament per R.O. de 21 de juny de 1908 de Caballero de la Orden Civil de Alfonso XII.

A banda de la casa habitual del carrer Eccehomo, en els números 9 i 11, Silverio Esteve tenia una gran propietat al terme de Pego, l’heretat de Benigànim o de Benigalip. Aquesta tenia 180 fanecades de terra i una gran casa de camp amb ermita rural i almàssera.

 Silverio Esteve va morir a Pego el 21 de juliol de 1915. La seua tasca en l’educació va quedar impregnada en la memòria col·lectiva de tots els pegolins.

 

Notes

(1) La Unión Demodrática, 08/08/1883.

(2) En 1889 Silverio Esteve havia estat nomenat catedràtic de Francès del col·legi de 2ª Ensenyança de Pedreguer.

(3) Aquest llibre li’l va dedicar a la seua filla Rosario Esteve Llopis.

Mostrando 1 Comentario
Danos tu opinión
  1. […] -XII Silverio Esteve Colomer […]

restaurante Els Paellers paellas a leña



Etiquetas: , ,
Contenido patrocinado
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.