LA MARINA PLAZA

Fira Ondara 2017
Periodismo, pase lo que pase
Publicado: domingo, 22 diciembre, 2013

Personatges de Pego II: Maria Cambrils

 

Per Joan Miquel Almela
Arxiu Municipal de Pego

 

MARIA CAMBRILS
La raó del feminisme
(Cabanyal, 1877 – Pego, 1939)

 

<<Bajo la influencia del Evangelio, torcidamente aplicado,
se ha hecho descender a la mujer a la escala
de aquella liberación civil de que quiso
dotarla el cristianismo en sus orígenes>>.
Maria Cambrils, 1925.

La vida de Maria Cambrils Sendra és un gran enigma, un joc d’anades i vingudes difícil de reconstruir degut a la manca de documentació sobre la seua persona. És, no obstant, un clar exemple d’eixes persones que han fet història però que s’han quedat sense biografia, per això la periodista Rosa Solbes la va anomenar “la famosa desconeguda“. (1)

Per algun motiu que no sabem els seus pares, naturals de Pego, es van traslladar a València i allà, al barri del Cabanyal o Poble Nou de la Mar, va nàixer Maria l’any 1877.

revista-popular-15111925Molt joveneta es va casar amb José Martínez Dolz però va enviudar ben prompte. Com que la família era molt religiosa, Maria va ingressar en un convent de monges, del qual desconeixem quin era i quan de temps va estar.

Ara bé, en conèixer l’any 1915 a José Alarcón Herrero, un antic militant anarquista, la vida de Maria Cambrils va canviar de dalt a baix. Formaren parella i visqueren junts al número 195 del carrer del Corset, passant després al carrer Nord de València. Alarcón i Maria Cambrils no estaven casats, no creien en el matrimoni, ni es van casar mai. El seu enllaç era fruit de l’amor i, amb el temps, de la ideologia compartida, sent Alarcón l’artífex del gran canvi ideològic de Maria. Així doncs, durant la dècada dels anys vint tots dos seran actius militants de l’Agrupació Socialista de València.

Sense estudis i de manera autodidacta, Maria començà a llegir de manera feroç llibres i publicacions socialistes. Llegeix a Marx, Ruskin, Jaurés i Pablo Iglesias. Però qui més la convenç, pels pensaments feministes, és August Bebel i la seua obra La Mujer. Tanmateix, els seus llibres de consulta eren la Bíblia i les Cartas de Santa Teresa de Jesús, els seus dos codis morals. Però el tercer en importància era El Capital de Marx, per a ella “el Crist del segle XIX”. La seua era una biblioteca modesta, de poc més d’un centenar de llibres, però ben escollida i selecta.

Des de 1924, Maria començà a col•laborar amb articles sobre feminisme al periòdic El Socialista i, després, a les publicacions El Obrero d’Elx, La Lucha de Clases, El Popular de Gandia, El Pueblo i la Revista Popular.

mariacambrilsfsocialista1

Per ideal de redempció de la dona tenia el socialisme, aquest és el punt de partida. Única i original, Cambrils és una de les primeres dones en postular-ho obertament. El seu era un feminisme obrer, allunyat i contraposat al feminisme adoctrinant de les classes clericals representat per les dones burgeses, catòliques i cristianes com Celsia Regis o Carmen de Burgos. La dona no és un simple objecte al servei de l’home i de la casa, ni tampoc no és intel•lectualment inferior a l’home com demostra la Història, amb exemples des d’Isabel la Catòlica a Clara Campoamor.

Tots aquests pensaments i articles periodístics els reunirà Maria en un llibre amb el títol de Feminismo Socialista, el qual s’edità a València en setembre de 1925, quan Maria ja tenia 47 anys d’edat. El seu preu era de dues pessetes i tots els beneficis estaven destinats a la compra d’una impremta pròpia per al periòdic El Socialista.

La importància de l’autora i del llibre queda patent en el fet que l’encarregada de prologar-lo va ser Clara Campoamor, la qual diu de Maria: <<Cree en la mujer porque cree en sí misma, sin cuya fe será siempre imposible hallar la fuerza interior que sostenga al sexo en el combate diario contra veinte siglos de menosprecio>>. Maria va dedicar el llibre a Pablo Iglesias: <<Recíbala, venerable maestro, cual sincera prueba de afecto y testimonio de admiración de su fraternal correligionaria, afectísima>>. (2)

Segons Anna Aguado, Maria Cambrils és un exemple d’aquelles dones representatives de les vinculacions entre la tradició de pensament socialista i la tradició femenina: <<la experiencia vital de todas ellas, las llevó a unas posturas ideológicas que, más allá de etiquetas dicotómicas, podemos definir como feministas y obreristas al mismo tiempo>>(3). Entenia el socialisme com l’alternativa més veritablement liberal i la més acabada expressió del liberalisme, de la igualtat i del sufragisme. A més, va criticar agosaradament les tesis masclistes de Moebius o les del doctor Marañón, per les quals va ser censurada. Diu Mary Nash: <<La socialista María Cambrils también se destacó al expresar otra visión del potencial femenino que contradecía el esencialista discurso biosocial dominante. Se enfrentó a la hostilidad pública y médica general al rebatir abiertamente las ideas de Marañón. Aunque reconocía que podia ser un “gigante” de la ciencia médica, irónicamente lo llamaba “pigmeo” por su forma de ver el feminismo>>. (4)

La relació amb Pego no s’havia trencat mai ja que venia quasi tots els estius a passar alguns dies amb els pocs familiars que li quedaven. El primer de maig de 1933, Maria i Alarcón van assistir a l’homenatge del jove metge i socialista pegolí Carles Guitart que havia mort recentment. Un any més tard, en 1934, van decidir establir-se definitivament a Pego. A Alarcón li manaren dirigir ací la Caja de Previsión Social, però el motiu de la vinguda va ser el delicat estat de salut de Maria, que patia de diabetis.

revista-popularLa guerra civil els va enxampar a Pego ja majors. Les poques veus que els recorden diuen que al poble no se’n parlava massa bé d’ells per viure junts sense estar casats, per ser actius i discrepants socialistes, i per ser forasters. Acabada la guerra, Alarcón –que havia sigut regidor pel Partit Socialista i secretari de la Casa del Poble- va ser empresonat i traslladat el mes de novembre de 1939 al Reformatori d’Adults d’Alacant, després d’haver passat per les presons de Pego i Dénia. Maria es va quedar a casa sola i malalta. Poques persones la recordaven i poques persones sabien realment qui era i la importància de la seua activitat periodística durant els anys vint. La seua andana es va fer pels carrers de Pego el 22 de desembre de 1939, havia mort suposadament de diabetis a la casa del carrer Picadora, on fixaren la seua darrera residència.

Hom pensa que va ser la soledat, la indiferència cap a la seua persona i l’esgotament per l’esforç dedicat a la igualtat de la dona, el que va acabar amb el silenci indefinit de la que havia estat una de les feministes espanyoles més importants de la primera meitat del segle XX.

El mes de març de 1940 va arribar el silenci definitiu d’aquesta dramàtica història. José Alarcón va ser afusellat a Alacant mentre el seu amic i company, l’alcalde de Pego Aquilino Barrachina, esperava també el seu torn.

No podia acabar de manera més tràgica la història de Maria i Alarcón. Comptat i debatut, ens quedem amb la seua dedicació a la llibertat i a la recerca de les igualtats de la dona de la qual Pego se’n beneficià els últims anys de les sues vides. I encara hi ha qui renega de la memòria històrica, mana collons.

 

Notes:

(1) Rosa Solbes, “Els presente Maria Cambrils. La feminista socialista dels anys 20 ja té identitat”, en Actes de les I Jornades d’Estudis “Carmel Giner Bolufer” de Pego i les Valls, Pego, 2006, pp. 181-193. També llegir l’article d’Elvira Cambrils, “Maria Cambrils Sendra, pionera del feminisme del segle XX”, en Llibre de Festes de Pego, 2004.

(2) Maria Cambrils, Feminismo socialista, Asociación Clara Campoamor, Bilbao, 1992. L’original es va publicar a València l’any 1925.

(3) Anna Aguado, “Trabajo, género y clase: ideología y experiencia femenina en el primer socialismo”, en Las mujeres entre la historia y la sociedad contemporánea. Conselleria de Benestar Social, València, 1999, p. 71.

(4) Mary Nash, Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil, Taurus, 2006, pp. 46-47.

Altres articles de la sèrie “Personatges de Pego”:

– I   Carmel Giner Bolufer

 

 

Mostrando 1 Comentario
Danos tu opinión

Deja tu comentario

Contenido patrocinado
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.