LA MARINA PLAZA

Fira Ondara 2017
Periodismo, pase lo que pase
Publicado: domingo, 15 diciembre, 2013

Personatges de Pego I: Carmel Giner Bolufer

Personatges de Pego (I) 

Per Joan Miquel Almela
Arxiu Municipal de Pego

Introducció a la sèrie Personatges de Pego.

Les persones fan el poble i no al revés. Qui coneixeria Fuendetodos, Fuente Vaqueros, Oriola, Monòver o Castalla, per exemple, si no fora perquè allí nasqueren o visqueren Goya, Lorca, Miguel Hernández, Azorín o Enric Valor.

Aquests personatges portaren per tot arreu el nom del seu poble sense cobrar res a canvi, mentre els seus propis veïns els postergaven a la indiferència i l’enveja. Després, un cop morts, i en veure que realment aquell veí sí que era important el tornen a empadronar i aprofitar-se tot el que poden per al seu propi benefici. Però ben pensat, més val tard que mai, la qüestió és que el reconeixement arribe, en vida o pòstumament, perquè això, no hi ha cap dubte, ens ha d’ajudar a ser més poble.

I jo diria més, com Carles Salvador, “perquè defensant la cultura particular, peculiar de cada poble –i encara més, de les petites nacionalitats oprimides-, és com es pot arribar a defensar la cultura general universal”.

Els presente aquesta sèrie que anomenarem Personatges de Pego, en la qual no estan tots els que són ni són tots els que estan, però on espere contribuir mínimament ha difondre la nostra memòria col•lectiva com a poble i comarca.

Personatges de Pego (I)

CARMEL GINER BOLUFER
Alfaçar d’Ambra
(Pego, 1901-1974)

“Carmelo Giner es un historiador en el más estricto sentido del vocablo.
Al principio vivió de la búsqueda, entre papeles y pergaminos viejos,
polvorientos y apolillados, tarea harto difícil, y ahora vive exclusivamente
de su suelo y de su raza, por y para el recuerdo de los hechos
que fueron, sobre el milagro vegetal de su valle”.
Carlos Sentí Esteve, 1963. (1)

 

Que difícil resulta ser estimat i reconegut quan el treball no versa per les grans arts o per l’escàndol, quan el treball és callat i reclòs en l’escorcoll de la memòria històrica. Les persones som immensament tendencioses, i alhora que fem mites i ídols podem fer-los baixar d’immediat a la terra i fer-los humans, tirant-los -si ens deixen- alguna pedra al cap.

En el primer any del segle XX va nàixer a Pego Carmel Giner Bolufer. Ben prompte es va interessar per la Geografia i la Història però se’n va adonar de la impossibilitat de seguir estudiant, ja fora pel seu físic feble o per la mancança de recursos econòmics familiars a l’abast. Per assegurar-se un futur laboral estable va començar a treballar com a ordinari de Telègrafs a Pego, tenia 17 anys, treball que va exercir de manera itinerant a altres llocs com Madrid, València, Ondara, Cantàbria, Astúries i Galícia.

Carmel_Giner_web

Carmel Giner va ser un idealista que va obrir-se camí a força de voluntat i de manera autodidacta, la qual cosa li va valer el reconeixement dels qui el conegueren. No va amagar la seua ideologia maurista prenent per divisa la famosa frase del seu polític favorit “Persistid y triunfaréis, prevaleceréis”(2). Durant la seua estada a Madrid va polir els seus ideals mauristes i mentre escrivia algun article que altre als periòdics El Sol i La Voz va assistir d’oient a la Universitat Central.

Va començar a escriure articles periodístics als 16 anys a Las Provincias i no va parar. Són nombrosos els periòdics i publicacions on va deixar patent la seua ploma fàcil i valenta, moltes vegades censurada: La Voz, Ahora, Estampa, Diario de Alicante, La Voz de Levante, El Correo, Valencia Atracción… A nivell local va fundar els setmanaris La Voz de Pego (1923) (3) , Renovación (1931-32) (4) i El Bullentó (1942), prefaci del que anava a ser el Llibre de Festes encetat l’any 1944. Aquesta publicació -que encara perdura avui en dia- es va convertir en el mitjà més planer per a la publicació dels seus treballs. L’any 1953 Nicolau Primitiu va dirigir-li una carta per tal d’animar-lo a publicar allí en valencià i va destacar els articles d’aquell any: “Aquestes publicacions periòdiques que’s poden editar fàcilment i que tenen gran èxit per tot arreu, i van millorant més cada dia i esbargint cultura valenciana, aquestes publicacions devien aprofitar-se per a publicar prosa valenciana que millorara la nostra literatura i la difongués entre lo poble”.

La gent el recorda trist, abillat sempre amb el mateix vestit, els cabells apegalosos i algun forat que altre a la roba. La vida de Carmel era un calvari amb la soledat i la vida bohèmia. Els papers, lligalls i documents històrics omplien sa casa, també plena de troballes arqueològiques que anava arreplegant junt als joves que passejaven amb ell per les muntanyes fruit del Centre Excursionista Cultural que va crear. Tot un personatge, un retrat en la memòria dels carrers de Pego encara vells i no massa empedrats. Assentat a la taula escorcollant documents, viatjant amb el seu únic vestit als congressos i reunions sobre història, parlant i ensenyant la nostra llengua amb coneixement de causa, col•locat dalt d’una penya de Petracos, Cavall Verd o Ambra per a intentar trobar els darrers sospirs islàmics entre les runes del que fora un dels castells del seu ben estudiat i admirat cabdill moro al-Azraq, així ens el podríem imaginar. Tant era l’entusiasme i admiració cap a la població islàmica de les nostres valls i comarca que va arribar a utilitzar el pseudònim d’Alfaçar d’Ambra, que podríem traduir com el Cronista d’Ambra.

Recorde com l’historiador francès Pierre Guichard –quan va assistir a les I Jornades Carmel Giner de 2004- em va comentar que va conèixer-lo personalment, i que el va acompanyar pel terme i li va ensenyar un petit plànol que havia fet de la vall de Pego i les seues alqueries en temps islàmics. Aquella idea de Carmel de finals dels anys seixanta era més que un agosarament històric, però va servir de base perquè Guichard proposara la seua tesi dels districtes castrals andalusins al temps de la conquesta.

carmelginerfotcanf_webLa figura de Carmel Giner es va presentar dintre d’una indefinició total del seu propi personatge. Per entendre aquesta falta de definició nítida cap a dins i cap a fora d’ell mateix, caldria fer una acurada anàlisi sobre l’evolució de la seua vida junt a la política i les diferents conjuntures del segle vint, i una anàlisi de tots els seus escrits des de la joventut a la maduresa i de tots els gèneres que va provar, des dels escrits periodístics als teatrals, passant pels històrics, arqueològics i arxivístics. En la seua joventut les relacions personals van estar al voltant de la gent liberal de l’època, advocats, metges i mestres, vinculats a la dreta menys conservadora del moment. D’aquestes experiències locals va passar a Madrid on va llimar la seua tendència conservadora cap a un maurisme juvenil que va donar que parlar a la capital d’Espanya. Eixa dreta va ser la més reticent i crítica davant i durant la dictadura de Primo de Rivera i la veu discrepant i insatisfeta de la República, d’ací pot ser va nàixer la seua inconcreta ideològica.

Durant la postguerra i la dictadura va treballar per a l’Ajuntament, com a cronista, arxiver, bibliotecari i ambaixador diplomàtic. Però tampoc es va definir ací com un revolucionari i no es va operar cap canvi substancial. Durant la predemocràcia es va convertir en el paradigma de la joventut universitària i inconformista local, però ves per on que a ells tampoc els va satisfer com calia, tal vegada el van pillar ja massa major. Producte de tot això, Carmel Giner és considerat avui per alguns com un desastre i, per altres, com un personatge que no va acabar mai de definir-se. Per al món acadèmic va ser un home interessat i interessant però poc més, degut a que la majoria dels seus pensaments i investigacions no es van publicar mai i perquè no provenia de cap universitat.

La seua idiosincràsia la va deixar escrita amb veu ben alta i clara en el discurs per a les festes de Murla que va fer l’any 1972: “Sólo soy un modesto aficionado a la investigación histórica, sin otros títulos que los de una firme voluntad y perseverante dedicación a desentrañar y sacar a la luz los secretos arqueológicos ocultos bajo tierra, y a desempolvar, matando polillas, los amarillentos y carcomidos pergaminos y papeles que se conservan en los archivos, para conocer el pasado glorioso de nuestros pueblos”. (5)

Després de patir un atac cerebral a principis de 1970 definitivament ens va deixar orfes a tots l’any 1974, orfes d’història i d’humilitat.

 

(1) Del pròleg al llibre 45 años al servicio de Pego (1917-1962) sobre la biografia de Carmel Giner, publicat l’any 1963.
(2) Francesc Salvà Peretó, “Carmel Giner i Bolufer, cronista oficial de Pego”, en Aguaits, n. 8, 1992, pp. 53-61.
(3) Aquest periòdic també fou promogut per Manuel Giner Pascual, com a director. Sortia els diumenges i s’imprimia a la impremta de Francisco Cuquerella al carrer Sant Antoni de Pàdua.
(4) El primer número de Renovación –Periódico Republicano- és de 29 de maig de 1931. En el mateix apareixia la llista de candidats de la Conjunció Republicano-Socialista de Pego per a les eleccions i en la nota de redacció les intencions del periòdic, “Renovación brinda sus páginas en defensa de los intereses de Pego y su distrito, pero sin patrocinar jamás ninguna campaña tendenciosa que, ni directa o indirectament pueda herir la susceptibilidad privada de alguien”.
(5) Carmel Giner Bolufer, Discurso pronunciado por Carmelo Giner Bolufer Cronista oficial de Pego y su comarca como mantenedor del acto de la proclamación de la reina y Damas de la Corte de Honor, de las fiestas en honor a la Divina Aurora, de la villa de Murla, en la noche del día 1 de agosto de 1972.

 

 

 

 

Etiquetas: ,
Contenido patrocinado
La Marina Plaza. Noticias. Diario de la Marina Alta.